top of page
Buscar
  • cuidemnoseinacoop

Auxiliar d’ajuda a domicili o empleada de la llar?







El Servei d’Ajuda a domicili (SAD) es va establir a Espanya per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, coneguda com a Llei de Dependència. En el Servei d’Ajuda a domicili intervenen diferents actors: autoritats municipals, empreses, cuidadores i usuaris.


El Règim Especial d’Empleats de la Llar es va reformar amb la Llei 27/2011, d’1 d’agost, de forma que s’integrés parcialment en el Règim General de la Seguretat Social. Aquest autoritza un règim informal de cura de persones en situació de dependència, en general a càrrec de dones, anomenades cuidadores. Amb la reforma es van revisar les condicions de treball i el sistema de protecció social dels treballadors domèstics per apropar aquestes condicions a la legislació laboral del comú dels treballadors.


Cuidadores: contracte d’auxiliar d’ajuda a domicili o contracte d’empleades de llar? Diferències entre el SAD i el Règim Especial d’Empleades de Llar. El Servei d’Ajuda a domicili i el Règim Especial d’Empleats de la Llar són els dos sistemes de cura de persones en dependència per facilitar l’atenció a domicili. En tots dos casos, es presten assistències diferents que s’engloben en activitats domèstiques, personals i educatives.


Precarietat en les prestacions laborals. Una de les qüestions criticades en el Règim Especial d’Empleats de la Llar és l’absència de prestacions de desocupació per a la cuidadora en aquest règim. Existeix la possibilitat que la cuidadora inserida en el Règim Especial d’Empleats de la Llar s’inscrigui en la Seguretat Social i cotitzi per la seva iniciativa i la de l’ocupador. Més que una possibilitat, es tracta d’un dret de la cuidadora i un deure de l’ocupador. Els drets laborals estan absents en el Règim Especial d’Empleats de la Llar i, per sort, presents en el Servei d’Ajuda a domicili. Entre elles, la corresponent indemnització per any treballat.


Confusió entre empleada domèstica i cuidadora. Amb freqüència es fa treballar la cuidadora en quefers aliens a la funció per la qual ha estat contractada, o bé es pretén que l’empleada domèstica es dediqui també a cura de persones, sense augmentar-li el sou i sense preparació suficient. El treball submergit és un fenomen del Règim Especial d’Empleats de la Llar, la qual cosa al seu torn dóna motiu als abusos. Una bona part de la inserció social de la cuidadora en la seva relació amb l’usuari del seu servei es produeix fora del marc normatiu. Certes permissivitats, impensables en el disseny del Servei d’Ajuda a domicili, semblen naturals en el Règim Especial d’Empleats de la Llar. L


a més òbvia és la de l’internament de la cuidadora a casa de l’usuari. Evidentment, les implicacions són dramàtiques per a la vida familiar i social de la cuidadora. Si bé hi ha usuaris que necessiten una atenció permanent, una legislació detallada hauria de regular aquest assumpte.


Conclusió. Les complicacions legals, burocràtiques o econòmiques dificulten moltes vegades l’accés dels usuaris al Servei d’Ajuda a domicili i acaben fent servir l’alternativa del Règim Especial d’Empleats de la Llar. Cal simplificar i millorar-ho....revisar-ho i canviar-ho per via de la simplificació, la flexibilitat i la reducció de costos. Un sistema que tendeixi a eliminar iniquitats per ser més just prendria la flexibilitat del Règim Especial d’Empleats de la Llar i li sumaria la formalitat i la legalitat del Servei d’Ajuda a domicili en una dinàmica de complementarietat i unificació. Millora de la gestió, simplificació de les normes i contractes de treball concordes amb el règim general del dret laboral són les claus. Per aquest motiu el Servei d’Ajuda a domicili està millor encaminat.

18 visualizaciones0 comentarios

Comments


Publicar: Blog2_Post
bottom of page